Tonucci: Escola transmissiva i constructivista

Avui en dia al nostre país s’està començant a implantar un nou model d’educació més lliure que el d’abans. Aquest és molt diferent al que s’havia aplicat al llarg de diverses dècades i per tant al principi va ser una poc rebutjat.

Aquest nou model és el que coneixem com escola constructiva i durant aquesta entrada la compararem amb l’escola transmissiva. Per fer aquesta tasca hem llegit uns capítols del pedagog italià Francesco. Aquest està especialitzat en l'educació infantil i proposa deixar més lliure al nen tant a l'escola com en el col·legi .Per exemple Tonucci ens ha informat sobre la importància d'escoltar les ximpleries dels nens ja que trobem solucions en elles, perquè quan un nen diu una ximpleria no l'ha sentit dels seus pares ni dels seus mestres, per la qual cosa probablement tanqui una gran veritat.

La primera diferència que trobam en aquestes dues escoles es troba en el sistema educatiu. Primerament trobam que l’escola transmissiva es centra únicament en el pas dels conceptes del professor als seus alumnes, ja que no es tenen en compte les seves experiències anteriors. I després, trobam a  l’escola constructiva que es basa en la idea de que el nen és el foco de l’educació i per tant el professor tan sols transmet la informació, es a dir guia.

Per poder aconseguir tots i cadascun d’aquest canvis, hem de tenir en compte uns aspectes que quan els canviem faran una escola constructivista. Aquests són l’espai(aula, racons, pati...), on haurem de canviar l’enfoc de cada zona. Per exemple ja no serà aula = estar asseguts escoltant, sinó serà fe activitats manuals, o experiments...També hem de tenir en compte els recursos, els llibres no seran l’única font, sinó que utilitzarem ordinadors, revistes, sortides que permetin als nens assolir els coneixements a través de la realitat mitjançant la naturalesa.

A l’escola constructiva hi ha un tipus d’avaluació molt diferent que a l’escola transmissiva, ja que es centra més en tot el procés d’aprenentatge i no tant en si el nen ha aprovat l’examen i ja esta.

Com a conclusió podriem dir que no hi ha un tipus d'esocla ni millor ni pitjor sinó que totes dues utilitzen  mètodes amb els seus pros i contres.I que la finalitat de totes dues és ajudar a que el nen sigui una persona educada i culta en el seu futur. A mi personalmet m'agrada més la del canvi, la que ens ajuda a fer millors persones pe futur.

Aqui vos deix un vídeo que vaig trobar, hi ha idees claus d'en Tonucci en imatges...

                              

Feim o no feim el canvi??

Una foto publicada por Ana Rodrigo (@anarp15) el Oct 10, 2014 at 11:40 PDT

Primera setmana amb en Zabala i el concepte de l'educació!

Durant aquesta setmana en classe hem anat parlant de diferents mètodes d'educar, hem parlat de l'antiga i de la moderna. Durant la història sempre s'ha cregut que l'educació havia de ser mecànica, és a dir memoritzar per a un examen i després escriure-ho tot sense saber el que realment aquestes dient. Anys i anys ha perdurat aquesta metodologia, en la qual els alumnes assistien a classe escoltaven al professor, copiaven, repetien paraules, escrivien dictats… En aquesta etapa l'educació solament s'instruïa, en comptes d'intentar educar-les. També durant aquest període l'alumne tenia un paper passiu, creant així una classe de professor anomenat el “sabelotodo” el qual té la part activa mentre que l'alumne no sap gens, és com una taula rasa que el professor ha d'omplir amb les seves idees. Heus aquí els conceptes educare i educere

A poc a poc aquestes idees han anat canviant i s'ha anat creant una metodologia més dinàmica, la qual té 4 pilars que són: aprèn a saber, aprèn a fer, aprèn a ser i aprèn a conviure. Aquesta nova metodologia té com a objectiu que els alumnes interactuïn més amb el món, deixant de costat els llibres de text i centrant-se més en projectes pràctics. Per exemple si has d'estudiar les estacions de l'any, pots fer un projecte en el qual els nens amb els seus propis ulls el puguin apreciar, programant sortides, fent que busquin vídeos en internet, fent fotos de les caigudes de fulles, dels arbres, de la pluja, perquè així en el futur els nens comprenguin millor els conceptes. 

És cert que aquesta nova metodologia porta més treball, perquè has d'organitzar-ho i programar-ho tot, però com deia Zabala en els seus llibres perquè ens interessa aprendre a resoldre problemes de matemàtiques en una fulla, si després sortim a la vida real i ni si vulgui ho utilitzem? Educar no és simplement ensenyar conceptes, és formar a noves persones perquè un futur sàpiga superar-se dia a dia, perquè sigui una persona amb uns ideals, que sàpiga opinar…Que li servirà a un alumne saber-se tots els noms de tots els reis visigots si després en l'àmbit laboral no sap estar amb persones que no són del seu grat o que li servirà saber que els neutrons i electrons són compatibles si després veu una pila i no sap que significa ni el + ni el -? 

Com a conclusió haig de dir que l'educació és molt valuosa, cal cuidar-la i saber que va a estar durant tota la nostra vida sigui de la forma que sigui i del mètode que sigui.

Aquest és el meu blog de primer, em dic Ana Rodrigo Planells, tinc 19 anys i estic cursant el grau d'educació primaria en l'illa d'Eivissa. Estic molt contenta i amb moltes ganes de ser una bona mestra en aviat, ja que des de fa molt de temps somic amb això.