Avui en dia al nostre país s’està
començant a implantar un nou model d’educació més lliure que el d’abans. Aquest és molt diferent al que s’havia aplicat al llarg de diverses dècades i per tant al principi va ser una poc rebutjat.
Aquest nou model és el que coneixem com escola constructiva i durant aquesta entrada la compararem amb l’escola transmissiva. Per fer aquesta tasca hem llegit uns capítols del pedagog italià Francesco. Aquest està especialitzat en l'educació infantil i proposa deixar més lliure al nen tant a l'escola com en el col·legi .Per exemple Tonucci ens ha informat sobre la importància d'escoltar les ximpleries dels nens ja que trobem solucions en elles, perquè quan un nen diu una ximpleria no l'ha sentit dels seus pares ni dels seus mestres, per la qual cosa probablement tanqui una gran veritat.
La primera
diferència que trobam en aquestes dues escoles es troba en el sistema educatiu.
Primerament trobam que l’escola transmissiva es centra únicament en el pas dels
conceptes del professor als seus alumnes, ja que no es tenen en compte les
seves experiències anteriors. I després, trobam a l’escola constructiva que es basa en la idea
de que el nen és el foco de l’educació i per tant el professor tan sols
transmet la informació, es a dir guia.
Per poder
aconseguir tots i cadascun d’aquest canvis, hem de tenir en compte uns aspectes
que quan els canviem faran una escola constructivista. Aquests són
l’espai(aula, racons, pati...), on haurem de canviar l’enfoc de cada zona. Per
exemple ja no serà aula = estar asseguts escoltant, sinó serà fe activitats
manuals, o experiments...També hem de
tenir en compte els recursos, els llibres no seran l’única font, sinó que utilitzarem
ordinadors, revistes, sortides que permetin als nens assolir els coneixements a
través de la realitat mitjançant la naturalesa.
A l’escola
constructiva hi ha un tipus d’avaluació molt diferent que a l’escola
transmissiva, ja que es centra més en tot el procés d’aprenentatge i no tant en
si el nen ha aprovat l’examen i ja esta.
Com a conclusió podriem dir que no hi ha un tipus d'esocla ni millor ni pitjor sinó que totes dues utilitzen mètodes amb els seus pros i contres.I que la finalitat de totes dues és ajudar a que el nen sigui una persona educada i culta en el seu futur. A mi personalmet m'agrada més la del canvi, la que ens ajuda a fer millors persones pe futur.
Aqui vos deix un vídeo que vaig trobar, hi ha idees claus d'en Tonucci en imatges...
No hay comentarios:
Publicar un comentario