Aquesta entrada d’avui esta basada en els deu principis psicopedagògics que hem estat explicant durant aquesta setmana. Per tenir més informació hem utilitzat com a material addicional de lectura el capítol de 6 d'11 Ideas Claves de Zabala. Abans d’explicar-vos totes vos volia explicar que aquests principis es basen en un aprenentatge significatiu, que es quan l’alumne relaciona el que ha après amb la vida quotidiana és a dir amb la vida real.
Dit això ara vos explicaré els principis d’en Zabala els quals són el marc conceptual de les teories constructivistes i socioconstructivistas que s’han anat creant durant tant de temps pels pedagogs i investigadors de d’educació.
El primer principi es basa en els esquemes de coneixement i els coneixements previs, ja que aquests han set els que han anat creant i formant la persona durant la seva vida.
El segon és la vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. Ja que per aprendre uns nous conceptes han d’estar vinculats amb els previs, perquè si no mai entendríem el que volem fer.
El tercer és el nivell de desenvolupament hi ha que adaptar els conceptes als nivells perquè hi hagi un aprenentatge.
El quart és la zona de desenvolupament proper és la qual s'ha de moure l'alumne per a l'òptim aprenentatge. També el mestre ha de promoure l'ajuda entre els companys i a més moure's dins d'aquesta zona.
El cinquè és la disposició per a l'aprenentatge per a poder aprendre és important la capacitat cognitiva dels alumnes així com els factors de les capacitats d'equilibri personal, la relació interpersonal i la internació social.
El sisè és la significativitat i funcionalitat perquè un aprenentatge sigui significaitu hi ha que mirar-ho d’es d’un pla funcional. Hi ha que entendre el perquè de les competències.
El setè és la activitat mental i conflicte cognitiu aquí mestre i alumna han d’estar coordinats per un bon funcionament.
El vuitè és l’actitud favorable, sentit i motivació aquí ens parla que l'alumne ha de tenir una actitud favorable cap al nou concepte, i per a això ha d’estar motivat.
El novè és l’autoestima, autoconcepció i expectatives el mestre aquí té un paper importantíssim perquè el nen estigui bé.
El decè és la reflexió sobre el propi aprenentatge. Aqui ens parla de que hem de saber sobre com ho feim per poder millorar-ho
Després d’haver escoltat l’explicació, d’haver llegit els capítols i d’haver redactat aquests principis no hem queda dubte algun que en un futur vull arribar a serprofessora i basar-me en aquests principis. Ja que crec que són bàsics i senzills però que a l’hora són impresdincibles per poder donar una bona educació als alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario